Hi ha projectes que no acaben quan finalitza el curs escolar. Al contrari, són projectes que deixen empremta i et fan comptar els dies perquè arribe setembre i poder tornar-los a viure. Això és exactament el que ens ha passat amb Amics per correspondència.
Després de la preciosa experiència viscuda el curs passat, enguany hem iniciat una nova edició del projecte amb l’alumnat de cinqué de Primària del Col·legi Maria Auxiliadora d’Algemesí i del Col·legi Sant Francesc de Guadassuar. 6é continuava la seua amistat amb Pili Viel com a tutora de 6é. Una nova promoció d’alumnes començava a escriure una història diferent, però amb la mateixa essència: descobrir que les paraules tenen molt més valor quan darrere hi ha una persona real esperant-les.
L’essència del projecte continua intacta. Cada text que escrivim té un destinatari real. Cada carta, cada descripció, cada narració o cada text argumentatiu naix amb una finalitat comunicativa autèntica: arribar al nostre amic o amiga per correspondència. Escriure deixa de ser un exercici escolar per convertir-se en una experiència plena de significat.
Com en l’edició anterior, hem treballat diferents tipologies textuals combinant el valencià i el castellà, sempre acompanyades del feedback entre iguals i del codi de correcció del mestre. L’objectiu continua sent el mateix: ajudar l’alumnat a revisar, millorar i reeditar els seus textos fins a aconseguir una comunicació cada vegada més clara, acurada i significativa.
Però, si alguna cosa ha marcat aquesta segona edició, ha sigut la convivència entre els dos centres.
Enguany han sigut els companys i companyes del Col·legi Sant Francesc de Guadassuar els qui ens han visitat al Col·legi Maria Auxiliadora d’Algemesí. Després de mesos escrivint-se cartes, va arribar el moment més esperat: posar rostre a aquell amic o amiga que, fins aleshores, només existia a través de les seues paraules.
El primer encontre va estar carregat d’emoció. Les parelles d’amics es van intercanviar un xicotet detall, van pujar a les aules per conversar tranquil·lament i començar a conéixer-se més enllà del paper. Aquell moment, tan senzill en aparença, va ser probablement el més especial de tota la jornada.
A continuació, l’alumnat va participar en diferents jocs cooperatius preparats pel professorat. Una oportunitat perfecta perquè les converses continuaren de manera natural, les rialles aparegueren sense esforç i aquella amistat que havia començat entre cartes continuara creixent compartint experiències.
A més, aquesta convivència ens va permetre unir dos projectes que comparteixen una mateixa idea de fons: connectar persones.
Aprofitant la trobada, vam celebrar també el producte final del nostre projecte d’Aprenentatge Servei Rutes amb Rodes, una iniciativa que busca impulsar la construcció d’un carril bici entre Algemesí i Guadassuar. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde d’Algemesí, l’alcalde de Guadassuar i una regidora del municipi, davant dels quals l’alumnat va poder explicar el treball realitzat al llarg del curs.
Per a nosaltres tenia molt de sentit que tots dos projectes coincidiren el mateix dia. D’una banda, les cartes havien construït una amistat entre alumnes de pobles veïns. De l’altra, Rutes amb Rodes proposava eliminar la barrera que actualment representa la carretera per facilitar que aquestes amistats també puguen continuar fora de l’escola. Antigament era habitual que els pobles mantingueren una relació molt més pròxima. Hui volem contribuir, des de l’educació, a recuperar eixos vincles.
Com tot projecte viu, aquesta segona edició també ens ha deixat aprenentatges per continuar millorant.
Una de les activitats consistia a enviar un vídeo perquè cada alumne poguera presentar-se i mostrar un racó del seu poble. Tot i que la proposta era molt enriquidora, vam comprovar que el muntatge final resultava massa llarg. El veritable interés de l’alumnat no era tant conéixer tots els detalls del poble com posar cara, per fi, al seu amic o amiga per correspondència.
Per això, una de les millores que ens plantegem per al curs vinent serà elaborar vídeos molt més breus, d’uns deu o quinze segons, on cadascú puga presentar-se i explicar, per exemple, què farà durant l’estiu. D’aquesta manera el ritme serà més àgil i, fins i tot, qui sap si descobriran que comparteixen lloc de vacances i tindran una nova oportunitat per continuar aquesta amistat més enllà de les cartes.
Vull agrair especialment a Blanca García i Esther Sánchez, del Col·legi Sant Francesc de Guadassuar, la seua implicació, la seua disponibilitat i la facilitat amb què sempre han sumat idees i il·lusió. Treballar amb elles ha sigut, una vegada més, un autèntic regal. Compartir una mateixa manera d’entendre l’educació fa que tot resulte molt més senzill. Com no a la compi de cicle Pili Viel que s’apunta a tot! També gràcies a Teresa Guitart, la nostra particular «cartera», que continua portant les cartes d’un centre a l’altre i fent possible que aquesta màgia no es perda.
Quan un projecte aconsegueix donar sentit a allò que l’alumnat escriu, crear vincles reals entre persones i despertar la il·lusió d’esperar una nova carta, és que alguna cosa està funcionant.
Per això, si tot va bé, el curs vinent continuarem escrivint aquesta història. Perquè hi ha amistats que comencen amb una carta… i mereixen continuar escrivint-se.
