Deixar Sant Roc d’Alcoi va ser una decisió molt complicada. Els tres darrers anys van estar marcats d’experiències inoblidables, d’amics i companys inseparables, i no va ser fàcil deixar aquella ciutat. A més a més la COVID19, ens deixava amb un acomiadament pendent. Però va aparèixer una oportunitat que sempre havia somiat, estar al meu poble, junt a la meua família i a un col·legi familiar, estimat i cada vegada més reconegut a la nostra ciutat.
Aquell matí els nervis creixien, i jo caminava des de ma casa fins al col.legi. En arribar, intentava buscar cares conegudes; Guillem N, Anna P, Lluís C, Imma B, Noèlia M, però en un primer moment, tan sols veia mascaretes de colors que tapaven els rostres i em feia més complicat detectar quí era quí. Finalment aparegué Guillem N:
- Com va Guillem? Esperava veure’t prompte perquè amb les mascaretes és tot molt estrany.
- A mi em passa el mateix! No conec a ningú!
Anna P, la cap d’estudis, així com Imma B, la directora, ens van donar la benvinguda. Prompte Lluís, Julia, Noèlia, Vicen, també ho van fer. Vaig conèixer a la meua companya de nivell Sara Garcia, també a Pau B, Pepe B, i poc a poc ja estàvem d’allò més a gust. Recorde una conversa molt divertida amb Júlia i Lluís.
- Jordi, ja has decidit a quin departament estaràs? Veritat que al de socials? va dir Júlia.😉
- No no, d’això res, estarà amb mi en llengües, va dir Lluís.😎
Tots tres vam riure i jo vaig afegir que si feia falta estaria amb els dos a la vegada. 😜😊
Formàrem un cercle, guardant les distàncies que la pandèmia ens exigia. Sensacions estranyes per no poder veure completament les cares dels meus nous companys. Allí es va parlar a grans trets del funcionament del nou curs escolar, un curs amb el que cavia el pessimisme i l’optimisme. Ningú sabia fins on aplegaríem, si la nova realitat ens anava a permetre conduir un curs escolar amb normalitat. Però el que estava clar és que el claustre anava a fer tot el possible per a garantir les mesures d’higiene establertes per la conselleria d’Educació.
Seguidament Ramon Hurtado, titular del centre, anunciava que a final del mes de Setembre cediria la seua titularitat a Ramon Peris. També ens va informar del dia de la seua celebració d’acomiadament a la parròquia.
Acabà així un dia d’anades i tornades, de salutacions i retrobaments, d’esperança i optimisme, d’il·lusió i de ganes de començar un curs diferent, però de segur molt especial.
Finalment, de camí a casa, posava en ordre tots el moments viscuts eixe matí. Em sentia acollit, il·lusionat i feliç per haver pres aquesta decisió. Ens esperen grans aventures junts!
#socdemaux