Amb l’alegria de qui veu com un somni compartit es fa realitat, vull contar-vos com ha sigut l’experiència d’un projecte que ens ha unit a la terra, a la tradició i a l’aprenentatge viu: “L’Arròs de Maux”.
El curs passat —i també part d’aquest— hem treballat amb l’alumnat de cinqué de Primària tot el procés del cultiu de l’arròs. Des de preparar el terreny fins a tastar la paella final, passant per la sembra, el seguiment del creixement, la sega, l’assecat i el refinament, tot ha sigut una vivència d’aquelles que deixen empremta.
He volgut enfocar el projecte des d’una mirada ecològica i sostenible, reduint l’ús d’aigua al màxim, instal·lant reg per degoteig i evitant l’ús d’herbicides i químics. I, com tot bon procés d’aprenentatge, hem comptat amb persones que ens han acompanyat i inspirat: Rafa Viel, expert en innovació arrossera, i Voro Martínez, agricultor, ens van oferir classes magistrals que van obrir la porta a una mirada més crítica i real sobre el món agrari. Amb ells, vam analitzar qüestions com la crema de la palla de l’arròs, i vam descobrir maneres més respectuoses de fer les coses.
L’alumnat ha estat el protagonista des del primer moment: van preparar el terreny, instal·laren el sistema de reg, sembraren i cuidaren cada detall amb una il·lusió contagiosa. Durant l’estiu, vam seguir l’evolució del cultiu gràcies a una càmera web en directe al nostre canal de YouTube. I quan arribà setembre… va arribar el moment de la sega, de l’assecat i de dur l’arròs al molí per refinar-lo. Tornàrem amb el nostre propi arròs, al qual no vaig dubtar a posar-li un nom que ho diu tot: Denominació d’Origen MAUX.
Per rematar el projecte com cal, vam comptar amb el suport de l’Associació de Bars i Restaurants d’Algemesí (ARBAL), i també amb la col·laboració de dos establiments que ens ho van posar molt fàcil: La Cerveseta i Mel de Romer. Gràcies a ells vam poder preparar, entre tots i totes, la nostra paella valenciana, cuinada amb l’arròs que nosaltres mateixos havíem conreat. El sabor va ser espectacular, però el més bonic va ser tot el que hi havia al darrere.
“L’aprenentatge que es fa tocant, olorant, admirant i tastant, és el que deixa empremta per sempre.”
Ho he dit més d’una vegada, i ho continue pensant. Projectes com aquest ens recorden que l’escola pot ser un espai viu, connectat amb l’entorn, amb la comunitat i amb les emocions. I que l’aprenentatge, quan arrela, floreix de veritat.