El passat 28 de gener vaig viure la meua primera experiència com a coach educatiu amb la meua companya Vicen Oroval, una docent entusiasta, implicada i sempre oberta a compartir i a continuar millorant. Va ser una estrena que vaig viure amb molta il·lusió i responsabilitat, i que em va permetre posar en pràctica els aprenentatges adquirits durant la formació amb la Fundació de Col·legis Diocesans.
Per tal d’estructurar bé la sessió i fer-ne un bon seguiment, vaig elaborar una plantilla pròpia basada en el model treballat a les sessions formatives. Aquesta plantilla recollia els tres moments clau del procés de coaching: preobservació, observació i retorn (post), amb preguntes obertes que buscaven generar reflexió, identificar punts forts i establir metes de millora.
Durant la sessió, vaig poder comprovar com el coaching educatiu, entès com un procés de diàleg i col·laboració entre iguals, té un gran potencial per impulsar el creixement professional docent. No es tracta de jutjar, sinó d’escoltar, observar amb una mirada apreciativa i obrir camins de millora des del respecte i la confiança.
Aquesta primera experiència ha sigut una porta d’entrada a una pràctica que em motiva profundament, i que vull continuar desenvolupant com a part del meu compromís amb l’educació i l’acompanyament a l’equip docent.
Una eina per al creixement compartit
Com a part del procés, vaig dissenyar una fitxa resum que recull de manera visual i clara els punts forts, els aspectes a millorar, i les metes i objectius acordats durant la sessió de coaching. Aquesta eina no només em va ajudar a sintetitzar l’observació, sinó que també va resultar molt útil per a la meua companya, ja que li va permetre tenir una mirada estructurada i amable sobre la seua pràctica docent.
La rúbrica gràfica que incorpora la fitxa facilita una visió global de diferents àrees clau com l’atenció a l’alumnat, la gestió del temps, el tancament de la sessió o el treball del grup de referència. A més, destaquem conjuntament aquells punts que han funcionat molt bé —com captar l’atenció dels alumnes o incloure a tot el grup—, així com aquells aspectes que es poden millorar, com afinar les instruccions d’un joc o ajustar millor el temps de la sessió.
Aquesta fitxa es converteix així en una eina d’acompanyament que no jutja, sinó que aporta valor, fa visibles els èxits i ajuda a enfocar els següents passos amb confiança i claredat.
Per acabar compartiré la reflexió del meu formador Esteve López:
PRE
Positius:
Preguntes si sap què és el coaching, li fas un context. I li preguntes si li fa res si la graves.
Parafraseig de l’objectiu.
Preguntes per preocupacions, concreta un grup…
A millorar:
Contacta visual molt pendent de la llibreta. I poc mirall
Preguntes massa aviat per avaluar Abans de fer-te la descripció de l’estructura.
Important més silencis i deixar-la parlar
POST
Aspectes positius:
Preguntes com t’has trobat
Ajudes amb l’estructura la claredat dels tres moments.
Molt interessant d’ajudar-te d’un gràfic per tancar les metes.
A millorar:
Dius: “Jo he vist coses molt interessants”…” Ha estat molt bé“”… has d’intentar argumentar i raonar si dius elements positius.
Has de deixar que parli més ella, portes massa tu la conversació.
Important que les metes o objectius han de sortir en el transcurs de la conversa no cap al final, delicat el tema de punts dèbils!! Millor, aspectes a millorar.
Evitar jutjar: “ jo t’he notat alguns punts forts” …és una eina més d’un mentor… t’apropes més en un enfocament directiu en aquest moment.
Conclusions finals:
Aquesta primera experiència com a coach educatiu m’ha permés posar en pràctica els coneixements adquirits i alhora obrir els ulls a tot el que encara puc seguir millorant. Gràcies als consells del formador i al feedback sincer i constructiu de la meua companya, he pogut revisar la meua pràctica amb una mirada crítica i positiva.
Una de les primeres decisions que he pres és canviar l’expressió «punts dèbils» per «aspectes a millorar», amb l’objectiu de reforçar un enfocament més amable, encoratjador i alineat amb els valors del coaching educatiu. També he vist la necessitat de prendre menys apunts durant les sessions, per tal de ser un mirall més clar i atent per a la persona observada, escoltant de manera més plena i autèntica.
De cara a les pròximes sessions, vull fer un pas al costat com a protagonista i afavorir que siga la docent qui conduïsca la reflexió, qui es valore la diana i qui marque el ritme de la conversa.
Aquest primer pas m’ha enriquit personalment i professionalment. M’ha fet créixer, m’ha donat eines per millorar i, sobretot, m’ha recordat que quan ens escoltem amb respecte i ens acompanyem des de la confiança, l’aprenentatge es multiplica. Estic il·lusionat per continuar aquest camí i seguir oferint espais de creixement compartit a l’equip docent.
Reflexió a partir de la meua primera experiència com a coach educatiu
6 estàndards del rendiment del bon coach.
1. Establir relacions de confiança
Des del primer moment vaig procurar crear un clima de respecte i proximitat amb la meua companya, agraint-li sincerament l’oportunitat de poder acompanyar-la. Em vaig esforçar per escoltar-la activament, validar les seues paraules i mostrar-me disponible, cosa que va afavorir que se sentira còmoda i oberta a compartir. En aquesta ocasió, al ser companys, ja teníem bastant confiança i això sempre és clau perquè el procés siga realment significatiu per a les dues parts.
2. Habilitats de comunicació efectiva
Vaig preparar preguntes obertes que afavoriren la reflexió, però en alguns moments em vaig adonar que havia de parlar menys i escoltar més. Gràcies al feedback de la meua companya i als consells del formador, he entés millor la importància de ser un bon mirall, que reflecteix el que l’altre diu i fa, en lloc de dirigir la conversa. Això m’ajuda a continuar millorant com a comunicador.
3. Claredat en la meta i enfocament en els resultats
Durant el procés vam marcar objectius concrets i realistes a partir de la reflexió compartida. La fitxa resum em va ajudar a sintetitzar aquests objectius, i les metes pactades van sorgir de manera natural durant la conversa final. Vull continuar millorant la meua capacitat per fer que aquests objectius siguen cada vegada més clars, operatius i revisables.
4. Capacitat d’oferir retroalimentació constructiva i gestió del procés
He optat per una retroalimentació acollidora i no jutjadora, basada en una mirada apreciativa. No obstant això, vull seguir millorant en el meu rol de facilitador, deixant més protagonisme al docent observat i aprenent a guiar el procés amb més fluïdesa i menys intervencions. La meua intenció és que siga la persona observada qui lidere la seua pròpia millora.
5. Habilitats d’observació i anàlisi pedagògic
He aplicat una mirada atenta, estructurada per la plantilla de preobservació, observació i post, però reconec que en alguns moments vaig prendre massa anotacions. Això em va restar presència i connexió amb la companya. A partir d’ara vull centrar-me més en observar amb intenció i captar l’essencial per poder aportar un anàlisi més pedagògic i significatiu.
6. Flexibilitat i adaptabilitat. Tres enfocaments: facilitador, dialògic i directiu
En aquesta primera experiència m’he centrat especialment en l’enfocament facilitador i dialògic. Ara bé, he aprés que cal saber combinar els tres segons el moment i les necessitats de la persona. En aquest sentit, vaig veure com, de manera natural, en alguns instants era útil oferir alguna orientació més directa, mentre que en altres, calia simplement escoltar i deixar espai. En el moment dic: « jo t’he notat alguns punts forts” …és una eina més d’un mentor… i m’aprope més en un enfocament directiu.