Sempre m’ha fet il·lusió conèixer el procés de l’arròs, un producte autòcton i que per a molts és desconegut. Aquest any arranca quasi un repte personal per a mi que de segur ens aporta moltes aventures i tal vegada fins i tot arròs.
El primer que tenia clar, és que l’alumnat s’havia de sentir partícip d’aquest projecte. Ells serien els protagonistes amb la meua ajuda i de segur algun company o companya més.
Després de parlar a la classe de Ciències de 4t sobre l’arròs i la seua producció els vaig preguntar:
-Penseu que seria possible que plantem arròs a l’escola? Algú coneix a algun agricultor d’aquest sector?
Després de dur a terme una bona motivació van nàixer algunes idees i objectius per part de l’alumnat:
- Utilitzar el goteig con a sistema de reg amb un temporitzador
- Triar una zona òptima
- Preparar el camp amb l’ajuda de tota la classe
- Portar al iaio de Josep per a que ens mostre la seua experiència i coneixements.
I així va ser. Ens vam posar a treballar per a construir un camp d’arròs. Ací podem veure algunes evidències:
Després de rebre la visita dels que saben, i aprendre moltíssim sobre el cultiu de l’arròs, vam anotar algunes recomanacions en relació a la construcció del terreny.
- En primer lloc, el terreny era molt gran i l’alumnat no podria accedir per a treballar el cultiu, ja que s’omplirien de fang.
- Altre punt a tenir en compte era la mala herba. Amb un terreny així seria imparable i arribaria per poder veure el tub de goteig, en perill de tallar-lo amb la llegona.
- Intentar aplanar bé el terreny per a que estiga a nivell.
Dit i fet. Decidirem reconstruir el terreny. Esta vegada l’ajuda del nostre company Jose Borràs va ser molt important. Junts vam dissenyar unes jardineres tenint en compte les recomanacions dels especialistes. Així va quedar.
Ara el camp ja tenia accés per a que l’alumnat sense omplir-se d’aigua arribara amb les mans a la planta i el control de la mala herba seria més viable.
El gra ens el va portar la nostra companya Pili, arrossera de família i amb una gran il·lusió també pel projecte. Ara tocava esperar resultats… i en unes setmanes van arribar les primeres alegries.
El sol cada vegada era més fort i el reg escàs. Vam tenir que augmentar el temps de reg perquè l’arròs començava a fer-se groc i no creixia fort. També vam decidir abonar el camp.
En les primeres dos jardineres no funcionava com voliem. Tal vegada per poca aigua, no ho sabem, però l’arròs no creixia bé.
Les converses amb l’alumnat eren de tristor, ja que arribarem a pensar en abandonar el projecte i assumir que l’arròs per goteig no era viable. Però en eixe moment algú va dir:
- Jordi, perquè no construïm dos jardineres més i tornem a plantar arròs amb més aigua?
I així va ser. En eixes dos jardineres mai més va créixer arròs però a les altres dos en poques setmanes ja estàvem llevant mala herba i de nou molt il·lusionats. Ara sí creixia com volíem!
Com es pot veure a les imatges hi havien moltes clarianes sense brins d’arròs i a classe vam preguntar: – Què pot estar passant? Qui es menja la llavor?
Efectivament les aus van fer de les seues i havien menjat bona cosa. Per tant algú va dir: I perquè no tornem a tirar llavor i construïm uns espantaocells? Tal vegada espanten les aus i no es mengen la llavor. I així ho vam fer.
Un dia, parlant en Júlia O. em va dir: – Perquè no instal·lem un càmera per a veure el procés de l’arròs en estiu?. Pensat i fet. L’alumnat ara podia veure en directe des del nostre canal de YouTube el creixement de l’arròs mentre passejava per la muntanya o gaudia del sol a la platja. Josep F. el nostre informàtic de seguida va trobar (com fa sempre) l’opció més ràpida i viable i en unes setmanes ja funcionava la nostra emissió.
Arriba l’estiu i ara toca visitar de tant en tant el camp, llevar molta mala herba i veure amb il·lusió com les noves jardineres agafen el color que volem.
Fins el proper curs!