Després de l’estiu tocava aprendre que de vegades les cosses no ixen com esperàvem. La nostra producció d’arròs no era l’esperada perquè les males herbes ens havien guanyat la partida.
Vaig entendre que, de vegades, també cal mostrar-los quan les coses no ixen bé. No per rendir-nos, sinó per aprendre. Per fer-nos millors. Per ensenyar-los que innovar també implica arriscar-se… i que no sempre ix bé. Però que fins i tot dels errors, es pot créixer.
Els pocs brins que ens quedaven 
El que finalment vam recol·lectar
Aleshores, els vaig mirar i els vaig dir:
– I ara què fem? Ho deixem o seguim?
– Aprenem del que ha passat… i ens posem en marxa?
Ells em van dir: Anem a seguir! Plantarem de nou però anem a buscar altres formes per a que no isquen males herbes. De seguida vam fer una llista d’idees per a la següent plantació que ja seria per a 2025.
- Tapar amb tela negra la jardinera menys els forats on hi haja plantació d’arròs.
- Plantar l’arròs en cossiols i quan estiga gran plantar-lo a terra.
- Utilitzar terra universal que en eixa no creix la mala herba.
- Regar un temps abans i eliminar tota la mala herba que ix fins que deixe d’eixir.
I així un munt de propostes que li donaven sentit a l’aprenentatge.
Després d’aquesta sessió els vaig dir, però a Nadal, com vam fer l’any passat farem igualment la paella de final de projecte, val? Es podeu imaginar la resposta… -Siii per favor!!!
El concurs per a buscar un logotip oficial s’apropava i finalment ens vam posar en marxa, partint sempre de l’experiència dels que saben, per això en aquesta ocasió vam rebre a Tony Landete, president del concurs internacional de paelles de Sueca que va fer de jurat en el concurs del nostre logotip. Aquest va ser el guanyador.
Ara ja amb logotip oficial tocava parlar de la problemàtica de la crema de la palla. Què fem amb la palla després de la nostra sega? El curs anterior ja vam rebre la visita d’un professional en la matèria, Rafa Viel, agricultor i innovador en el cultiu de l’arròs. Aprofitant aquell aprenentatge ho vam pasar en comú i vam elaborar propostes de millora. Seguidament les vam comentar en gran grup.
A pesar de la poca producció tot començava a anar bé i més amb el nostre logotip oficial, però el destí ens tenia preparada una mala notícia, la DANA va arribar a la nostra ciutat amb molta força, les instal·lacions no ens van permetre tornar en molt de temps i la paella ja no es va poder celebrar. El nostre camp, tot el sistema de reg i les nostres eixes de treball havien desaparegut. El fang havia cobert per complet les nostres il·lusions en aquella zona de treball.
Mur de les nostres instal·lacions 
Fons Salutis